Després de la partició del Vietnam, a causa de la conferència de Ginebra (1954), la zona sud, controlada pels sectors prooccidentals, s’oposà a l’aplicació del tractat, seguint els desigs nord-americans. El primer ministre, Ngo Dinh Diem, un poderós mandarí catòlic i anticomunista, destronà l’emperador Bao Dai i proclamà la República del Vietnam, amb el suport dels EUA. Les eleccions úniques previstes pels acords de Ginebra foren ajornades indefinidament. Prop d’un milió de catòlics fugiren de la República Democràtica de Vietnam i s’instal·laren al sud, on constituïren l’espina dorsal del règim anticomunista.
A partir del 1957 sorgí un terrorisme nacionalista i comunista (guerra del Vietnam). La rígida política del president Diem, que acabà instaurant una autèntica dictadura, motivà que l’oposició augmentés. Al final del 1960 fou fundat el Front Nacional d’Alliberament (FNA), el terrorisme esdevingué guerrilla i els EUA augmentaren llur suport a Diem. El 1963 els budistes desencadenaren una ofensiva general contra la dictadura. L’enfrontament fou aprofitat per un grup de generals profrancesos vagament partidaris d’una solució neutralista, els quals donaren un cop d’estat. Enderrocat i mort Diem, la situació militar s’agreujà, i els EUA fomentaren un nou cop d’estat (1964), que substituí els vells generals profrancesos per un altre grup de pronord-americans, partidaris de la guerra. Fou establert un comandament conjunt vietnamita-nord-americà, i les operacions antiguerrilleres cresqueren en nombre i en intensitat. La corrupció i el desordre militar i social afeblien constantment la república. El 1965 els EUA crearen un comitè director de l’estat, presidit pel general Nguyen Van Tieu i amb la vicepresidència del general Nguyen Cao Ky. Tanmateix, quan es produí l’ofensiva guerrillera del Tet (1968) solament la presència dels nord-americans evità el col·lapse del règim de Tieu, minat per la corrupció. El 1969 la República del Vietnam s’incorporà a les converses de París, iniciades a mitjan 1968 entre els EUA i la República Democràtica del Vietnam. També s’hi incorporà el FNA, que creà aleshores el Govern Revolucionari Provisional, presidit per Huin Tan Fat. Alhora renaixia la “tercera força”, que aglutinava les forces neutralistes.
Signada la pau a París (1973) i retirades les tropes nord-americanes, el general Tieu es negà a aplicar els acords de pau i a mantenir converses amb el Govern Revolucionari Provisional (GRP); però, esfondrades les defenses sud-vietnamites, hagué de dimitir i Saigon es reté incondicionalment (1975). El 1976, reunificats els dos Vietnam, la República del Vietnam fou substituïda per la República Socialista del Vietnam, però l’hegemonia interna correspongué a la zona nord.