conspiració de Vilafranca de Conflent

Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus (1659).

L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets ( angelet ), que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració. També hi col·laboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler (segon cònsol de Vilafranca), Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó (aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló), que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el lloctinent de Catalunya, Francesco di Tuttavilla, duc de San Germano, es mostrà favorable a lluitar per la recuperació dels comtats perduts. La conjura preveia un alçament armat, a la matinada del dissabte de Glòria del 1674, amb la intervenció de soldats infiltrats des del Principat, i la presència de l’exèrcit del duc de San Germano, que entraria al Vallespir per Morellàs. La conspiració, però, fou descoberta per les autoritats franceses (hom ho ha atribuït a una delació d' Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell , segons una versió que sembla dubtosa). Alguns dels conjurats pogueren fugir, però Carles de Llar, Joan Soler i Manuel Descatllar foren presos i executats poc després a Perpinyà.