Es doctorà en sociologia (1974) per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques (1978) per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC. Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions. Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad (1962 i 1964), El poder está en la calle (1968), Cataluña en España (1968), Cuba, socialismo y democracia (1973) i Sociedad, información y poder (1992), però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició democràtica: La oposición a la dictadura (1976), La naturaleza del franquismo (1977), tesi doctoral del 1974, Historia del antifranquismo, 1939-1975 (1984), La década sorprendente 1976-86 (1986, Premio Espejo de España), alguns dels quals han esdevingut obres de referència.