Col·laborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament. Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling (‘Barboteig’, 1612). Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista. Sinnepoppen (‘Emblemes’, 1614), revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa.