El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo (o de La Ramblilla) i d’El Hurón (que penetra al terme sota la penya d’El Águila). Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius; la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters. El 50% de la població activa treballa en el sector primari. Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència. La vila (1 330 h agl [2006]; 562 m alt.) és situada a la sortida de la vall d’El Hurón, a l’inici de la plana de l’esquerra del Palància regada per la séquia de Magallán, a l’esquerra del barranc d’El Hurón. L’església parroquial (la Mare de Déu de Gràcia) té adjunt un campanar de planta quadrada. El 1532 s’hi fundà el primer convent de mínims dels Països Catalans, al voltant del qual es formà el raval de Sant Francesc; vers el 1558 fou fundat als afores un convent de carmelitans calçats; ambdós perduraren fins el 1835. Hi ha diversos testimoniatges (especialment làpides) de poblament romà, però el lloc decaigué fins al s XIII. El 1367 Joan Alfons de Xèrica el donà a poblar a favor d’Aragó a dos-cents cristians. Dins el terme hi ha les caseries de Monleón i Herragudo.