Al centre s’estén la plana al·luvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu. Les zones muntanyoses són boscades. La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya (420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior); segueixen 37 ha d’arbres fruiters (20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers), 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge. La indústria és representada per 4 fàbriques de suro (malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat), i per una empresa d’extracció de sorra i grava del llit del Tec. Però l’economia es basa sobretot en la funció duanera i en el turisme: hi ha un autoport i un centre duaner per al transport combinat en camió i ferrocarril entre els estats francès i espanyol, un càmping, un establiment termal i un casino de joc.
La vila (4 113 h agl [1982]; 85 m alt) és situada a la plana al·luvial de l’esquerra del Tec, al llarg de la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el traçat de l’antiga via romana. Conserva restes de les antigues muralles, flanquejades per torres, que l’envoltaven. L’església parroquial (Santa Maria) és del segle XIII, però conserva un notable portal de marbre blanc, de la segona meitat del segle XII, ornat amb interessants escultures al fris de la cornisa (amb escenes de la història de la naixença de Jesús); a l’interior hi ha un interessant retaule pintat sobre fusta, del segle XV. Antic feu dels Montesquiu, esdevingué el segle XIV vila reial, a la qual la corona atorgà importants privilegis. Durant la Guerra Gran el general Ricardos hi instal·là el camp de les forces espanyoles, les quals l’abandonaren l’any següent, després de la batalla del Voló. Al límit amb el municipi de Morellàs, a la vall del Roma, hi ha els banys del Voló; a l’extrem SE del terme, hi ha la masia i església de Molars.