Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969. Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona (1971-73). Es doctorà a Oxford el 1975.
Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool. Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística (1989-2007). Aquest any en fou nomenat professor emèrit. L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society. Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies (1998-2007) i assessor etimològic d’occità, català i castellà de l’Oxford English Dictionary.
Altres publicacions destacades són: Phonology of Catalan (1979); Morfologia: flexió verbal irregular i verbs defectius (2002), dins la Gramàtica del català contemporani; The phonology of Catalan (2005), dins de The Phonology of World’s Languages, publicada per Oxford; Cluster reduction: deletion or coalescence? (2005); la Introducció a la Gramàtica anglesa de Pompeu Fabra (2006), dins l’Obra Completa de Pompeu Fabra; Syncope and apocope in the history of Catalan: an Optimality Theory approach (2008); The evolution of a morphome in Catalan verb inflection (2011); la traducció a l’anglès Curial and Guelfa: a classic of the Crown of Aragon (2011); Verb morphology in Curial e Güelfa (2012); Vies d’analogia i d’explicació en l’evolució del pretèrit feble de la conjugació-e romànica (2012), i Verb morphology in the "Llibre dels feits" in the context of the evolution of Catalan (2012).
Ha guanyat els premis Pompeu Fabra (1972) i Nicolau d’Olwer (1975), de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Premi Internacional Ramon Llull (2013), atorgat per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.