Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes (moneres, protoctists, fongs, plantes i animals) en comptes dels dos considerats tradicionalment. Entre els seus treballs més destacats cal esmentar: A Consideration of Climax Theory: The Climax as a Population and Pattern (1953); Vegetation of the Great Smoky Mountains (1956), on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum; On the Broad Classification of Organisms (1959) i Communities and Ecosystems (1970).