Olga Xirinacs i Díaz

(Tarragona, Tarragonès, 11 de maig de 1936)

Olga Xirinacs i Díaz (1987)

© Fototeca.cat

Escriptora.

Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull col·lectiu La dotzena de frares (1976). Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises (1977), i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978. La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau (1978), Llençol de noces (1979), Bergmanianes (dintre del recull Tramada, 1980, del grup de poetes L’espiadimonis), Preparo el te sota palmeres roges (1981), Llavis que dansen (1987, premi Carles Riba), La pluja sobre els palaus (1990), La muralla (1990), Grills de mandarina (2004), Eterna (2006), Óssa Major. Poesia completa 1997-2007 (2009), La taronja a terra (2009), Tu, des del mar (2011), Balneari del nord (2014), Natura (2019) i Una bomba al jardí (2021).

El 1982, amb Música de cambra, s’inicià com a narradora. La seva prosa, sempre amb tonalitats líriques i intimistes, ha continuat a Interior amb difunts (1983, premi Josep Pla), La mostela africana i altres contes (1985), Al meu cap una llosa (1985, premi Sant Jordi i Crítica Serra d’Or 1986), que narra la vida de Virginia Woolf, Zona marítima (1986, premi Ramon Llull), Mar de fons (1988), Relats de mort i altres matèries (1988), Tempesta d’hivern (1990), Enterraments lleugers (1991, premi Sant Joan 1990), Sense malícia (1995, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 1994), Sucant el melindro (1996), La tarda a Venècia (1998), L’home que mossegava les dones (2000), Pavana per un tauró (2001), No jugueu al cementiri (2002, premi Sèrie Negra de Novel·la), Setmana de difunts (2003), Trens (2006), L’agonia de Severià Vargas (2009), La inundació (2012), La crisi dels vuitanta (2016), Reencarnacions miserables (2017), Titànic, l’enfonsament (2019) i El rec. Memòries de vint-i-sis estius (2020), entre d’altres.

En castellà és autora, entre altres obres, de narracions com El hijo del tejedor (2006), El balcón de los suicidas (2007), Los viajes de Horacio Andersen (2008) i El maestro de nubes (2008).

També ha conreat els llibres de viatges (Viatge d’aigua, 1999; El viatge. Dietari 1986-1990, 2005), la narrativa infantil i juvenil (Marina, 1987; Patates fregides, 1994; El meu pare és capità, 1995; Wendy torna a volar, 1996; Mòmies, 1997; La vaca Xoriça, 1998; Triangles mortals, 1998; La núvia adormida, 1998; Un cadàver per sopar, 2000; Vols jugar amb mi?, 2019, etc.) i la poesia infantil (Marina. Cavall de mar, 1998).

L’any 1990 rebé la Creu de Sant Jordi, i el 2022 el Premi Jaume Fuster de l'AELC a la trajectòria.