Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials. Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci. Cal esmentar-ne Imnuri păgîne (‘Himnes pagans’, 1897). La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats. Cal destacar la trilogia Viaţa la tară (‘La vida al poble’, 1894), Tănase Scatiu (1896) i În războiu (‘En guerra’, 1898).