Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de ral·lis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers. Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els ral·lis. Fitxà per SEAT (1972-79), amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius (1974-78) i dos subcampionats d’Europa (1976, 1979). El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els ral·lis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve (aquest darrer amb Ford Escort)--. Passà a Talbot (1981-83) i assolí dos Campionats d’Espanya més sobre asfalt (1982, 1983). El 1984 tornà a aconseguir el títol estatal amb un Ferrari i guanyà el Campionat d’Espanya sobre terra amb un Peugeot. Té el rècord de campió d’Espanya de l’especialitat, ja que en guanyà deu, nou sobre asfalt i un sobre terra, i fou el primer català i espanyol a pujar al podi d’una cursa puntuable per al Campionat del Món, el Ral·li de Montecarlo del 1977. També és el pilot amb més victòries en el Ral·li Catalunya (1975-80, 1982). Compaginà el pilotatge amb altres activitats vinculades a l’automobilisme. Organitzà els campionats de promoció Zanini Racing (1980-82) i RC-60 Rush (1992-93), creà l’escola de conducció RACE (1985) i treballà com a preparador i constructor amb Suzuki i Citroën en les especialitats de raids, ral·lis i vehicles històrics. El 1994 participà en el París-Dakar amb Manel Juncosa. També fou col·laborador del RACC en les seves activitats esportives. Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu (2007) del Consejo Superior de Deportes.