alabarda

f
Història
Militar

alabarda suïssa (s XVI)

© Fototeca.cat

Arma combinada de llança i de destral.

Pot presentar diverses formes: la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta (punxeguda o plana), una destral (de tall convex, pla o còncau) i, a l’altre costat, una punta o ganiveta (punxeguda o corbada avall com un garfi); també hi ha alabardes de doble destral. D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV. Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà.