El fruit és l’ametlló, i la llavor s’anomena ametlla. L’ametller d’ametlles dolces [P. amygdalus varietat dulcis] fa ametlles comesti bles; al contrari, l’ametller amarg o agre [P. amygdalus varietat amara] fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia.
L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls (els calcaris argilosos són, però, els més aptes), que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi. És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds.
Es reprodueix per llavor i es multiplica mitjançant empelts d’escut, de canonet i de pua o tascó, practicats sobre peus francs de varietats dolces o amargues; són menys emprats els peus de presseger i albercoquer. Hom fa la plantació en marc deixant entre els arbres una distància de 7-9 m segons la fertilitat del sòl, i sovint ampliada fins a 12-14 m per a sembrar cereals entre línies. Cal intercalar exemplars de diferents varietats a causa de l’autoesterilitat de moltes de les conreades. Del P. amygdalus varietat dulcis, són conegudes unes 300 varietats.
Les més conreades al Principat són: marcona, desmai o llargueta, mollar de Tarragona, esperança forta, planeta, carrasset moll, rodona, cresteta; a les Balears hom conrea: poteta, de la canal, victòria; al País Valencià: blanqueta, pasquala, marcona. De França han estat importades la dama i la llenguadoc.
Els enemics més importants de l’ametller són: les glaçades, que provoquen la caiguda de les flors, la gomosi, l’arrugat, la podridura de les arrels en zones humides i l’erugueta de l’ametller.