anus

ull del cul
m
Anatomia animal

Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.

En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats (platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc.). Té una posició molt variable en el cos, segons els grups. Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen; en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals; en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals; a la resta de mamífers es troba al final del recte.

En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre en el perineu posterior, davant el còccix en el solc que separa les dues natges. L’aparell muscular de l’anus és format principalment per l’esfínter intern, de fibres llises disposades circularment, i l’esfínter extern, de fibres estriades també circulars, que impedeixen la sortida continuada i involuntària de les matèries fecals. A l’anus, hi arriben l’artèria hemorroidal inferior i les venes que formen part del plexe hemorroidal, el qual, en dilatar-se patològicament, dóna lloc a les hemorroides.