aranya

aranyó, espasenc, Trachinus sp (nc)
f
Ictiologia

Aranya de cap negre (a sota)

© Fototeca.cat

Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.

Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums. Els ulls són laterals i de posició molt alta. La boca és obliqua. Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses. Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord. El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya. L’aranya blanca (T. draco) d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies; l’aranya fragata (T. lineatus), que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de taques negres als flancs; l’aranya de cap negre (T. radiatus), que té una sèrie de taques ovalades amb marges foscs i pot arribar a superar els 40 cm de llargada; i l’aranyó (T. vipera), que només fa de 15 a 20 cm, no té taques negres, és de colors grocs i grisos, i és freqüent a les desembocadures dels rius i a les platges de les costes dels Països Catalans. És la més verinosa del gènere.