Rusiñol explica la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, “La Puntual”, que el seu avi havia fundat el 1830. La novel·la, amb un llenguatge elaborat prenent com a patró la parla dels barris de la ciutat vella, se serví d’una tècnica de caricatura humorística que sovint voreja el sarcasme i amb la qual presenta una galeria de tipus i situacions lleugerament deshumanitzats. A l’obra de teatre, estructurada amb rigor i superior a la novel·la, disminueix el sarcasme i el personatge central guanya en complexitat; d’altra banda, les necessitats de condensació obligaren a una tasca de síntesi i d’el·lipsi que enriquiren l’acció fins a convertir l’obra en una de les peces clau del teatre català modern. L’any 1923 hom en feu una versió cinematogràfica, amb el mateix títol de la novel·la, realitzada per Lluc Argilés, adaptada per Adrià Gual, amb música d’Enric Morera i amb Enric Borràs com a primer actor (Producció Troya Films, de Barcelona). El 1948 fou adaptada per Edgar Neville per a una versió cinematogràfica castellana (El señor Esteve, 1948). El tipus de senyor Esteve, àmpliament difós a través de la premsa humorística, i del qual aparegué una auca amb versos de Gabriel Alomar i dibuixos de Ramon Casas, ha format part fins avui de la tipologia popular barcelonina.