Nasqué al començament del s. XX, amb els treballs de Francis Galton, W.S. Gosset, Karl Pearson, Ronald Alymer Fisher, etc., com a resultat de la necessitat d’un estudi quantitatiu de la vida: el gran nombre de factors que actuen sobre els éssers vius són causa d’una elevada variabilitat en la majoria dels caràcters, tant en una població com en un individu, tant en un moment donat com a través del temps. Per això els caràcters apareixen com a variables aleatòries i llur estudi i llur interpretació exigeixen l’aplicació dels mètodes de l’estadística. La biometria s’encara amb problemes com ara el valor d’un nombre limitat d’observacions (corbes de freqüència, mitjanes, desviació típica, variància, errors), estimacions d’un conjunt a partir de mesures fetes en un subconjunt (validesa de les induccions), existència de lligams i interdependències entre variables (correlacions), grau d’adaptació entre uns resultats experimentals i els prevists d’acord amb una hipòtesi determinada (proves de significació, com la de χ 2 ), etc.
El seu interès és fonamental pràcticament en totes les branques de la biologia. En el camp de l’ecologia sobretot ha rebut recentment un nou impuls lligat a l’aplicació dels principis de la teoria de la informació biocibernètica .