La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita. Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III (1705). Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional.