Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical. Les característiques d’aquest dolor són molt variades: sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc. El símptoma cefalea és molt comú (hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones) i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat (només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus). Els mecanismes pels quals es pot produir la cefalea són: distensió, tracció o dilatació de les artèries intracranials o extracranials; tracció o desplaçament de les grans venes intracranials o de la duramàter que les envolta; compressió, tracció o malaltia pròpia dels nervis cranials o espinals; contractures voluntàries o involuntàries, inflamacions o traumatismes dels músculs cranials i cervicals; irritació de les meninges; i augment de la pressió intracranial. Els tipus de cefalea més importants són: migranya; cefalea histamínica de Horton
(amb accessos episòdics de dolors intensos, nocturns i localitzats en una regió periorbitària); cefalea de tensió
(bilateral, difusa, amb sensació de pesadesa, persistent durant dies o setmanes, a vegades pulsativa, sovint relacionada amb trastorns d’angoixa o depressió); cefalea secundària a malalties neurològiques
(traumatismes cranials, aneurismes, tumors cerebrals, hematoma subdural, meningitis, hemorràgia intracerebral o subaracnoïdal); cefalea secundària a altres malalties
(sinusitis, trastorns oculars, febre, insuficiència respiratòria hipercàpnica, hipertensió arterial, arteritis temporal, etc).
f
Patologia humana