Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge. En sentit estricte, cal considerar només sis cereals: el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol; en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol. De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà. De les festes que els romans celebraven en l’època de la sembra i de la recol·lecció en honor de la deessa Ceres, deriva el nom de cereal. Els anomenats cereals de primavera (o d’estiu, o de regadiu), que hom sembra per la primavera i cull a l’estiu, necessiten regatges abundants i són poc resistents a la fredor; el blat de moro n'és un. Els cereals de tardor (o d’hivern, o de secà), que hom sembra per la tardor i cull a l’estiu, són poc exigents quant a regatges i suporten el fred; ho són el blat, la civada, l’ordi i el sègol. L’arròs necessita un règim especial de conreu. El gra dels diversos cereals és molt semblant quant a estructura, bé que alguns posseeixen cobertes protectores de la cariopsi (civada, ordi, arròs), i uns altres, no. Ultra ésser ric en glúcids, té quantitats remarcables de proteïnes, lípids, sals minerals i vitamina B1. Quant a la composició de les proteïnes, cal destacar una general deficiència de lisina i, només pel que fa al blat, la presència d’àcid glutàmic i prolina, aminoàcids que confereixen a la farina les propietats reològiques que fan possible la panificiació. La part més important de la producció de cereals és destinada a l’alimentació (consum directe del gra, de productes elaborats o de subproductes). Intervenen en els processos de transformació i elaboració les indústries molineres i semoleres, les indústries panificadores i les fàbriques de galetes, de pastes de sopa, etc., així com les fàbriques de pinsos, coles, aprests, gluten i derivats, dextrines, midons, etc., i les de cervesa i altres begudes alcohòliques destil·lades. Actualment (1982), dins la producció mundial conjunta de cereals, el blat representa el 28,4%, l’arròs, el 24,3%, i el blat de moro, el 26,9%, i segueixen en importància l’ordi (9,5%), la melca (4,1%), la civada (2,7%), el sègol (1,8%) i el mill (1,7%).
m
adj
Alimentació
Agronomia
Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.