L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església (regalisme). La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX
(1864), i denunciava els seus tres objectius: domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat. A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870. Fins a Pius X, la política clericalista italiana consistí en un abstencionisme total. A França el terme fou un dels mots força dels republicans a la Segona República. A l’Estat espanyol la darrera revifada polèmica del mot es donà al bienni 1934-36.
m
Política