deuteri

m
Química

Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.

Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant; també és anomenat hidrogen pesant. Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C. És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi; hom obté l’hidrogen mixt (HD) per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti: LiH + D 2 O →LiOD + HD; té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions. A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals el deuteri substitueix l’hidrogen (D 2 SO 4 , D 3 PO 4 , D 2 S, D 2 Se, ND 3 , etc); hom ha identificat milers de composts orgànics del deuteri. Introduït en una molècula, és utilitzat per a determinar el mecanisme de certes reaccions. El deuteri pot constituir una enorme font d’energia explosiva per a reaccions de fusió, a les quals pot donar lloc (bomba nuclear).