Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèl·lits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèl·lits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari (binaris eclipsants) o d’altres objectes celestes binaris. La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons. D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que llurs diàmetres aparents siguin comparables (ambdós presenten una grandària angular de mig grau, aproximadament) i que, per tant, sigui possible que la Lluna oculti, totalment o parcialment, el Sol; cal tenir en compte, però, que aquestes dimensions aparents varien lleugerament segons quines siguin les distàncies Sol-Terra i Terra-Lluna. D’altra banda, el pla de l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra és inclinat uns cinc graus respecte al de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol, o pla de l’eclíptica, i hi ha només dos punts, anomenats nodes, en què l’òrbita de la Lluna creua el pla de l’eclíptica; quan la Lluna és a prop d’un d’aquests nodes i el Sol és en conjunció amb ella s’esdevé un eclipsi de Sol (que és, doncs, una ocultació del Sol per la Lluna), i quan la Lluna és a prop d’un node i el Sol és en oposició amb ella (és a dir, quan és situat damunt el node contrari) s’esdevé un eclipsi de Lluna. Així doncs, els eclipsis de Sol només poden ocórrer en la fase de lluna nova i els de Lluna en la de lluna plena.
Ocurrència d’un eclipsi solar o lunar: l’eclipsi solar d’esdevé en la posició 1, quan la Lluna és en un dels nodes i el Sol és en conjunció amb ella; l’eclipsi lunar s’esdevé en la posició 2, quan Lluna i Sol són en posició (A i D són els nodes ascendent i descendent, respectivament)
Un eclipsi solar s’esdevé quan la Lluna s’interposa entre el Sol i l’observador situat sobre la Terra. El vèrtex del con d’ombra projectat per la Lluna cau aproximadament sobre la superfície de la Terra, situat, però, una mica cap enfora o cap endins, segons les distàncies relatives Sol-Terra-Lluna. Quan el vèrtex cau cap enfora, els observadors situats dins el con d’ombra veuran un eclipsi anular, en què, atès que el diàmetre aparent de la Lluna és menor que el del Sol, resta visible un estret anell lluminós encerclant el disc fosc de la Lluna. Quan el vèrtex cau cap endins, els observadors situats dins del con d’ombra veuran un eclipsi total i els situats en el con de penombra veuran un eclipsi parcial, el diàmetre aparent de la Lluna essent igual o superior al del Sol. L’eclipsi total només es produeix sobre una franja estreta (franja de totalitat) d’uns 200 km d’ample, mentre que la zona d’eclipsi parcial s’estén en un radi d’uns 3.000 km. Les fases d’un eclipsi total de Sol són quatre: primer contacte (la Lluna toca el limbe oest del Sol); segon contacte (el Sol és ocultat totalment), que inicia la fase de totalitat que té una durada màxima de 8 minuts; tercer contacte o emersió (el Sol emergeix de l’ombra: i quart contacte (reaparició total del Sol). La durada total d’un eclipsi és d’unes quatre hores. Els eclipsis solars permeten l’estudi dels fenòmens de la superfície solar (cromosfera, corona, etc.).
Eclipsi solar
© Corel
Un eclipsi de Lluna s’esdevé quan la Lluna entra en el con d’ombra de la Terra, sia totalment (eclipsi total) o parcialment (eclipsi parcial), en els quals casos l’ombra de la Terra oculta tot el disc solar o només una part, respectivament, o quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra (eclipsi penumbràtic), en el qual es produeix un obscuriment, gairebé inapreciable del disc lunar. Un eclipsi lunar és vist des de tots els punts d’un hemisferi i la durada de la totalitat és, com a màxim, d’una hora i 42 minuts. Fins i tot en el cas d’un eclipsi total, la Lluna és, generalment, il·luminada per la llum refractada per l’atmosfera terrestre, per la qual cosa aquella pren una coloració vermellosa. Els eclipsis solars i lunars es reprodueixen periòdicament. Després d’un període de 18 anys, 11 dies i 8 hores, o, per dir-ho d’una altra manera, després de 223 revolucions sinòdiques de la Lluna, els mateixos eclipsis es reprodueixen en un cert lloc de la Terra, bé que d’un cicle al següent un eclipsi total pot aparèixer com parcial i a l’inrevés. En un d’aquests períodes, anomenats Saros, que ja eren coneguts pels caldeus, es produeixen uns 70 eclipsis, 29 d’ells de Lluna i 41 de Sol. En un any hi pot haver un màxim de 7 eclipsis: 5 o 4 de Sol i 2 o 3 de Lluna. Si només n'hi ha dos, són de Sol. L’observació dels eclipsis és d’un gran interès astronòmic, i hom n'estudia mitjançant avions en vol o satèl·lits, els quals permeten de seguir-ne l’ombra i allargar, així, el temps d’observació. L’eclipsi del 22 de juliol de 2009, el més llarg del segle XXI, tingué una durada màxima de 6 min i 39 s, i començà al nord de l’Índia, passant per Bangladesh, Bhutan i la Xina, per després continuar per sobre de l’oceà Pacífic.
Recreació de com es produeixen els eclipsi