emol·lient

m
adj
Farmàcia

Dit de la substància que té la propietat d’ablanir i relaxar les parts inflamades.

És d’ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat. Els emol·lients principals son el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí. Són la base dels cataplasmes o apòsits humits. Sovint, per tal d’augmentar el temps d’efectivitat dels emol·lients, hom hi afegeix glicerina i aigua.