eucaliptus

Eucalyptus sp (nc.), febrer, eucalipto (es), eucalyptus (en)

m

Botànica

Farmàcia

Eucaliptus

© Xevi Varela

Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.

Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fil·locladis—. Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbel·les o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar. Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és E.globulus . Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions. Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l' eucaliptus carri ( E.diversifolia ), que dóna la caoba vermella.