getó

m
Economia

Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.

Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent. L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli: fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat (eclesiàstic, de cooperatives, etc). Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França. A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics (ss XV-XIX), els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat (Tàrrega s XV), les fitxes de cooperatives destinades a avaluar les compres dels socis amb vista al repartiment dels beneficis (ss XIX-XX) i altres tipus aïllats com els de l’Hospital Desvilar (s XV), els dels mercaders catalans de Messina (s XV) i diferents peces de plom, algunes imitant tipus monetaris, d’aplicació poc coneguda (senyal). També són getons les fitxes emprades per bars i altres establiments en temps de penúria de moneda menuda.