Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat. Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea. En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat (president) assumeix les funcions de cap del govern (els membres del qual nomena) i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari (congrés), que té per missió la tasca legislativa. En la forma parlamentària practicada a la Gran Bretanya, a Itàlia, a Espanya i a la RF d’Alemanya el govern és un òrgan específic en el si del poder executiu i el cap de l’estat (president o monarca) té el poder de nomenar els membres del govern, bé que aquesta atribució resta a la pràctica nominal, per tal com es limita a investir l’equip que té la majoria de les cambres, que en general és integrat per membres d’aquestes; les cambres, ultra legislar, tenen facultat per a controlar la política i fer dimitir el govern, el qual, d’altra banda, té facultats per a dirigir el procés legislatiu (especialment quan la majoria parlamentària és homogènia i disciplinada) i pot obtenir del cap de l’estat el decret de dissolució de les cambres i la convocatòria de noves eleccions. En la forma d’assemblea, aquesta és l’únic òrgan autèntic de govern, i l’executiu és només un comitè de la cambra estrictament sotmès a ella en la seva composició i la seva activitat; és pròpia de governs de tipus revolucionari. Hi ha també formes mixtes, com la de la Cinquena República, a França, les quals —dins una estructura pròpia de la forma parlamentària— disposen d’un cap d’estat fort, propi de la forma presidencialista.
m
Política