laura

f

Cristianisme

A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.

Aquest conjunt de cel·les fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir. Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc. La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura.