El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació. La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint . Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa . La diferència entre aquests dos valors extrems del nivell de l’aigua rep el nom d' amplitud de la marea , i el seu valor depèn de factors astronòmics i geogràfics. Així, d’una banda, el valor de l’amplitud a alta mar mesurada a la costa de petites illes és de 75 cm, mentre que a la costa dels continents pot superar el 15 m, cosa que permet el seu aprofitament central mareomotriu . A més, als llacs i a les mars tancades l’amplitud és molt petita; així, a la Mediterrània té un valor mitjà de 30 cm, bé que a Venècia i a Tunis arriba gairebé fins a 1 m. D’altra banda, a les fases del noviluni i de pleniluni les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una gran amplitud ( marea viva ). Per contra, a les fases de quart creixent i de quart minvant, quan la Lluna i el Sol es troben en quadratura, les dues atraccions gravitatòries són perpendiculars, i quan en un lloc es dóna la marea alta respecte a la Lluna es dóna alhora la marea baixa respecte al Sol, i viceversa; com a conseqüència de l’amplitud, la marea disminueix notablement ( marea morta ). Finalment, cal tenir en compte que en un lloc la marea alta no segueix immediatament el pas de la Lluna pel meridià d’aquest lloc, sinó que presenta un cert retard, que pot arribar a ésser de sis hores, pel fet que els accidents físics del fons oceànics actuen com a fre sobre les masses d’aigua i fan que aquestes no responguin immediatament a l’atracció gravitatòria.
f
Geologia
Posicions de mases de la Lluna i el Sol en la formació de les mareas
© Fototeca.cat
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.