S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal (Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa), car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos.
Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament. El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc. Els masos eren sempre localitzats a la muntanya mitjana (fins a uns 1.500 m alt.), on ni l’alçada ni l’homogeneïtat del relleu no exclouen cap possibilitat: el variat sistema de pendents permet utilitzacions molt diverses de les diferents parcel·les. Això explica per què no hi havia masos al pla o a l’alta muntanya, on l’espai es fa més homogeni.
En l’àmbit del mas hom pot distingir quatre grans conjunts: el bosc, les pastures, els camps de conreu i les edificacions. El bosc s’estén pels sectors de pendents més abruptes, i hom n'obté la fusta, la llenya i d’altres productes, com fruits (glans), brucs, falgueres per al jaç del bestiar, etc. Les pastures solen ésser als marges del bosc i, en molts casos, els límits entre aquests dos sectors són molt imprecisos. El sector dels conreus ocupa les parts més baixes i planes, i és, alhora, diversificat en camps de cereals, conreus arboris i arborescents (olivet, vinya), i, finalment, un altre en general de regadiu, destinat a hort amb fruiters. Les construccions del mas es disposen sempre dins el sector de conreus, separades del bosc. Es destaca la casa, on hi ha les estances destinades a habitatge a la planta principal i els graners a la superior; la planta baixa es destina a diferents activitats, com ara les corts, el celler, el trull, el rebost, el forn, etc. A part, hi ha altres corts, galliners, i estables per al bestiar, segons la importància de l’explotació, l’era per a batre els cereals i la cabana per a guardar-hi la palla. Els masos disposen també d’una font, pou o cisterna per a proveir d’aigua la casa i el bestiar.
Amb el temps, i sobretot des del final del segle XV, amb la resolució del problema remença, el mas es generalitzà i s’estengué fora de la Catalunya humida inicial. La pirateria i el bandolerisme dels segles XVI i XVII feren que la fortificació dels masos, en determinades comarques, es generalitzés, i també l’embelliment, gràcies a la prosperitat dels antics pagesos de remença després de la Sentència de Guadalupe. En determinades comarques els masos més importants reberen també el nom de masia. A partir del segle XX, molts masos han desaparegut i llurs terres han passat a engrandir explotacions veïnes, o s’han transformat en explotacions de tipus modern, veritables empreses agràries molt especialitzades (ramaderia, fruita, etc.), però han conservat, això no obstant, algunes de llurs característiques tradicionals, com ara la distribució de les àrees importants (bosc, conreus, pastures) i les edificacions. Aquest tipus d’habitatge rural, habitual especialment al Principat, es pot trobar en procés de desaparició com a unitat productiva, a causa de l’abandonament de terres imposat per la política agrària europea. Així, hom malda perquè alguns masos siguin destinats al turisme rural.
Origen del concepte i del terme de mas i la seva transformació
El mot fou emprat ja des del segle XII, en consolidar-se la sistemàtica de les relacions entre senyors directes i pagesos, per a significar l’estabilitat dels manents adscrits a la terra de l’explotació. El mas designava el conjunt patrimonial format per la casa de conreu i les terres que li pertanyien. Si altres terres passaven a pertànyer al mas, i no formaven part de la seva gleva, rebien el nom de tenedones (possessions). Podien, doncs, agregar-se possessions que augmentaven la masada o podien segregar-se'n, com les bordes i pernades, que minvaven l’extensió del mas. A mitjan segle XV ja era difícil distingir entre masos i bordes, car aquestes tenien també llurs edificacions, on vivien els borders, i calia saber l’origen de cada explotació per a enquadrar-la en una denominació o altra.