A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes. Hom considera el mot muixeranga com una deformació de la paraula moixiganga.
Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en localitats com l’Alcúdia (1984), on els balladors reben el nom d’els Negrets, Castelló (2013), Vinaròs (2013), València (2014), Alacant (2014), Torrent (2015), Xàtiva (2016), Alginet (2016), etc.
A Algemesí (Ribera Alta), l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica —hi ha muixerangues documentades des del 1724—, la muixeranga participa en les processons religioses de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut (8 de setembre), patrona de la ciutat. Hi participen un centenar d’homes i nens, els quals, proveïts d’atxetes de cera, executen ritualment un pas de dansa comú a tots ells, per a bastir seguidament diverses figures plàstiques dedicades la major part a la Mare de Déu i, sobretot, les pujaes o torres humanes, d’entre les quals es destaquen l’Alta i la Torreta, cosa que denota un parentiu evident entre aquesta comparsa i els antics balls de valencians del Principat.
Els balladors o muixeranguers, manats per un cap de colla que hom anomena el Mestre, van vestits amb pantalons i amb bruses ratllats verticalment de blau, de vermell i de blanc i amb bonets proveïts d’orelles. La composició musical que acompanya la muixeranga és interpretada tradicionalment amb tabal i dolçaina. Joaquim Serra i Corominas l’adaptà per a cobla.
L’any 2011 les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí foren declarades patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. En la designació hi tingueren una especial rellevància les torres humanes, tradició amb un clar paral·lelisme amb els castells, declarats també patrimoni immaterial de la humanitat l’any anterior.