En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa (n'han estat identificats més de 7 000). Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats. El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades: quadrilobulars, polilobulars, etc. Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla. Hom pujava a la part superior servint-se d’escales de pedra generalment interiors. Podien arribar a tenir tres pisos, fins a assolir uns 10 m d’alçada. Foren edificats o utilitzats durant més d’un mil·lenni (des de la meitat del II mil·lenni fins als s. VI-III aC) i corresponen, doncs, a les edats del bronze i del ferro. El paral·lel més pròxim als nurags són els talaiots de Mallorca i Menorca.
m
Prehistòria