L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium, és a dir, un morter de calç gruixut. Pot ésser opus quadratum, quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars; opus incertum, obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra; opus reticulatum, que consisteix en blocs col·locats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa; opus testaceum (també opus latericium), realitzat amb maons compactats amb morter de calç; opus vittatum, que alterna filades horitzontals de pedra i de maó; opus spicatum, que, utilitzat també per a la pavimentació, forma un dibuix en espina, i opus mixtum, que combina dos o més d’aquests tipus de recobriment. Igualment, també hi havia diferents tipus d’opus pavimentale per a construir el paviment d’un edifici. Pot ésser opus signinum, consistent en un morter de calç molt fi mesclat amb ceràmica esmicolada que servia per a impermeabilitzar els aqüeductes, cisternes i piscines, i opus musivum, quan el terra es recobria de mosaic, del qual n'hi havia tres tipus: opus tessellatum (tesel·les d’1 cm), opus vermiculatum (tesel·les minúscules) i opus sectile (fet amb peces de marbre en lloc de tessel·les).
m
Arquitectura