Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al s. V aC, a partir de la sofística (Gòrgies). En són exemples clàssics l'Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates. La literatura catalana dels s. XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull. Entre els humanistes destaca l'Apologeticon Panegyricon (1550) de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni. En la poesia popular fou destinat a lloar personatges influents o sants (el Príncep Darmstadt, al s. XVIII, o sant Aleix el 1802).
m
Religió
Literatura