Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites. Pel que fa a les relacions de les valls catalanes (Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc.) amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil (1258) que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges, excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local (com en el cas de les valls d’Àneu i d’Aran). Així, el 1293, el comte de Foix autoritzà els habitants de la vall de Vic-de-Sòç a tractar lliurement amb els de la vall Ferrera (tractes renovats el 1355). Sovint era el representant del consell de la vall (el síndic general, a la Vall d’Aran) qui tenia encomanat d’establir aquests tractes. Les lligues i patzeries entre les valls d’ambdós vessants perduraren fins al segle XVIII.
f
Història del dret