És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme. El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles; té els ulls petits i les orelles grosses. La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada). Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la islàmica i l’hebraica, en prohibeixen el consum, possiblement per la gran capacitat de transmetre paràsits que té l’espècie. Hom en menja la carn fresca o adobada (embotits) i en fa un gran consum, la qual cosa és afavorida per la seva gran productivitat, deguda a la seva alimentació omnívora, al curt cicle biològic, a la gran fertilitat i a l’adaptabilitat a qualsevol clima, característica que ha donat lloc a nombroses races locals, de les quals la Yorkshire i la Poland-China són les més difoses; a la península Ibèrica és estesa una varietat apreciada sobretot en l’elaboració de pernils.
Porc Poland-China
cifraser1 (CC BY 2.0)
La producció racionalitzada de porcs, per a ésser econòmicament rendible a escala de gran explotació, suposa una tendència a la mecanització i una utilització mínima de treball altament qualificat i, per tant, de preu elevat. L’ús d’autoalimentadors i de racions concentrades, així com la construcció de pavimentacions acanalades, s’ha anat estenent entre els grans productors comercials dels països desenvolupats. La majoria dels porcs s’hi crien en règim d’estabulació, en corts sotmeses a diferents mitjans de control ambiental. D’altra banda, la producció porcina segueix un cicle d’una durada aproximada d’uns tres anys. Aquesta particularitat s’origina en la reacció de l’oferta davant l’evolució dels preus. Quan els preus dels porcs ja engreixats baixen, els ramaders redueixen l’estoc de truges reproductores, d’on se segueix una disminució en l’oferta de garrins i, al cap d’un quant temps, de la de porcs grassos, la qual cosa comporta una puja del preu d’aquests, estímul suficient perquè els criadors es decideixin altre cop a reproduir un nombre més gran d’animals i, en conseqüència, hi hagi una afluència superior de porcells al mercat i, més endavant, de porcs ja grassos, amb l’habitual davallada dels preus. En una explotació de rendiment elevat, les truges haurien d’assolir una taxa de concepció del 80% al primer cobriment, amb 8 o més garrins per part i una mitjana d’1,6 parts per any. Aquesta característica prolificitat contribueix a fer que el nombre de caps del porcí no sofreixi oscil·lacions tan accentuades com les d’altres grups ramaders (ramaderia).
El 5 de maig de 2000 nasqueren els primers porcs clònics, cinc en total, sota el control del mateix equip científic de l’empresa PPL Therapeutics que clonà l’ovella Dolly. Cal remarcar la importància d’un esdeveniment com aquest amb vista a la possibilitat de clonar porcs modificats amb òrgans i cèl·lules fàcilment transplantables a humans —el problema actual més greu d’aquestes intervencions és encara el rebuig dels pacients als nous òrgans—. Tot i els problemes ètics associats, és molt important que cèl·lules obtingudes mitjançant tècniques de clonació com aquestes es puguin fer servir per a produir insulina humana i millorar les teràpies de malalties tan comunes com la diabetis.