prosèlit
| prosèlita

prosélito (es), proselyte (en)
f
m
Religió

Nou adepte d’una religió.

Històricament el mot és propi del judaisme. Referit primerament a l’estranger que vivia a Palestina, aviat designà el pagà convers que per la circumcisió passava al judaisme. La literatura rabínica distingia entre el prosèlit de justícia que, per la circumcisió i l’observança de la Llei, és veritable jueu, i el prosèlit de la porta, que vivia entre els jueus com a pagà.