Transcripció del mot grec προςωδία (acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic), es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat; l’equivalent llatí (ad cantus) és el que dóna origen al mot accent. Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síl·labes. En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels peus mètrics. En les literatures romàniques, no fonamentades en l’element quantitatiu de les síl·labes, la prosòdia es refereix d’una manera especial a la distribució dels accents en el vers i, en un sentit més ampli, a l’entonació en un període.
f
Gramàtica