ranuncle

Ranunculus sp (nc.)
m
Botànica

Ranuncle (Ranunculus ficaria)

© Fototeca.cat

Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.

El ranuncle asiàticfrancesilla (R.asiaticus), perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins.

El ranuncle bulbós (R.bulbosus), perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc., a quasi tot Europa.

El ranuncle d’aigua (dit també llac, R.tricophyllus), perenne, de fulles dividides en lacínies, de flors blanques i de núcules ovades, es fa en basses i estanys, a gran part d’Europa.

El ranuncle repent (R.repens), perenne, estolonífer, glabrescent, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles ternades, amb els segments trífids o dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec falciforme, creix en prats, boscs i paratges humits, a tota Europa, excepte a les Illes Balears i en algunes altres contrades mediterrànies.

Ranuncle repent

© Fototeca.cat