També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme. En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme (Lukács i Gramsci, sobretot), en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons (Raymond Williams) i recuperà la tradició realista autòctona: els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la tradició simbolista o avantguardista i iniciaren una literatura compromesa políticament i socialment. Durant la immediata postguerra, aquests intents no tingueren continuïtat, però ja en el decenni de 1950-60 començà a reaparèixer el realisme, ja sia en la poesia (Jordi Sarsanedas, Miquel Martí i Pol, etc), ja sia en la novel·la testimonial escrita a l’exili (Ferran de Pol, Vicenç Riera i Llorca, J. Amat i Piniella, etc). Els canvis polítics de la darreria dels anys cinquanta, així com la mort de Carles Riba i l’aparició de Vacances pagades (1959) de Pere Quart i de La Pell de Brau (1960) de Salvador Espriu —autors que es constituïren models— marcaren la imposició del nou moviment, el qual trobà la seva màxima formulació en l’obra crítica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, els quals publicaren l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) on, partint d’una metodologia marxista d’anàlisi literària, reinterpretaven la tradició poètica i proposaven les noves línies de creació. En poesia s’hi relacionen Vicent Andrés i Estellés, Francesc Vallverdú, Miquel Bauçà, Francesc Parcerisas i, en part, Gabriel Ferrater, entre d’altres. La novel·la, influïda pels corrents nord-americans d’entreguerres i pels italians de postguerra, donava autors com Josep M. Espinàs, Manuel de Pedrolo i Baltasar Porcel. El teatre oferí, d’una banda, l’aparició del neorealisme (J.M. Benet i Jornet) i, de l’altra, la introducció del teatre èpic de Bertolt Brecht portada a terme per Ricard Salvat, entre d’altres, i que influí fortament alguns autors joves, com Jordi Teixidor i Jaume Melendres.
m
Literatura