El reciclatge de primeres matèries o matèries transformades respon a l’encariment o a l’escassetat de certes primeres matèries o de l’energia, a la necessitat de minimitzar les fonts de pol·lució i a situacions econòmiques determinades. Hom distingeix tres menes principals de reciclatge: la reutilització , que permet de fer un nou ús del material, condicionant-lo, o rentant-lo, sense que per això sofreixi transformacions estructurals, com és el cas d’envasos de vidre d’ús repetit; el reciclatge directe , que consisteix en una transformació estructural destinada a convertir el vell material en nou material, destinat al mateix ús que l’original i amb el mateix grau de qualitat, com seria el cas dels envasos de vidre fets malbé que, refosos, són destinats a l’elaboració de nous envasos; el reciclatge indirecte , que consisteix en l’aprofitament de material ja usat per a produir altres formes de matèria o bé energia, ja que no pot ésser reciclat de nou donada la seva qualitat, com s’esdevé amb certs plàstics que hom aprofita per a fer nous productes en els quals compta més la seva funció que no pas la seva presentació, o bé la conversió de matèries de rebuig en combustible, o la de deixalles orgàniques en adobs compostatge , entre d’altres.
m
Tecnologia
Esquema d’una planta integral de tratament de residus sòlids urbans, que comprèn tres unitats: triatge (manual i automàtic), incineració amb recuperació de calor i compostatge
© Fototeca.cat
Acció i efecte de reciclar.