El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l'aerarium Saturni. Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis (comitia), era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats. Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi. De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d'intercessió o de vet contra un senatconsult. Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el senat conferia poders extraordinaris als magistrats per a restablir l’ordre públic.
m
Història
Dret romà