En el primer cas, és típica la supermortalitat masculina que afecta tots els homes des del naixement i que dóna lloc al fet que la esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones i que a totes les poblacions les dones siguin més nombroses que no pas els homes, malgrat la superior taxa de masculinitat dels naixements. En el segon cas, es tracta d’augments sobtats de la mortalitat a causa d’epidèmies, catàstrofes, fam, etc. Aquestes supermortalitats, conegudes més aviat com a mortalitats catastròfiques, eren molt freqüents en les societats preindustrials i constituïen la causa principal de l’estancament de la població, ja que esborraven en poc temps els guanys de població difícilment acumulats els anys bons.
f
Sociologia