tàler

m
Numismàtica i sigil·lografia

Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer .

El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal (Bohèmia), d’on era extret el metall. Als s. XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials (dòlar, daalder, talari, tala, tallero, etc). El tàler alemany (Reichstaler) pesava 18,519 g; l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler, en pesava 28,0668 (actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea). A Alemanya, amb la introducció del marc (1871), subsistí encara un quant temps (fins el 1908) amb un valor de tres marcs. Del 1908 al 1933 foren anomenades així les monedes d’argent de tres marcs.