tanka

f
Literatura

Nom d’una estrofa clàssica japonesa de 31 síl·labes, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7.

La gràcia de les tankes consisteix a crear, en els límits escassos d’extensió, autèntiques obres d’art poètiques, admirables per la frescor d’inspiració, la melodia dels vers, etc. Als Països Catalans, contribuí decisivament a fer conèixer la tanka Carles Riba, en Del joc i del foc (1946). Entre d’altres, conrearen el gènere, Josep Maria Ribes i Monfar, 180 tankas (1947), i Francesc Galí, Tankas (1953), així com Salvador Espriu.