tim

timus, timus
m
Biologia
Zoologia

Dibuix que mostra la situació d’un tim

© Fototeca.cat

Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.

En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll. Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits. En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult. La medul·la conté unes estructures cel·lulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall, i nombrosos limfòcits, juntament amb cèl·lules del teixit connectiu, com macròfag, cèl·lules reticulars i fibroblasts.

El tim i la seva posició: 1, lòbul dret del tim; 2, pulmó dret; 3, vena subclàvia dreta; 4, artèria subclàvia dreta; 5, tràquea; 6, artèria caròtida primitiva esquerra; 7, pulmó esquerra; 8, lòbul esquerre del tim; 9, pericardi; 10, diafragma

El tim és un òrgan essencial per a l’establiment i el manteniment de la competència immunològica. Durant el tercer mes de vida fetal les cèl·lules indiferenciades, precursores de les immunològicament competents i provinents del fetge fetal, arriben al tim, on són estimulades a entrar en mitosi i madurar fins a esdevenir cèl·lules immunològicament competents. Posteriorment aquestes cèl·lules abandonen el tim i formen el compartiment de limfòcits antigenosensibles circulants (limfòcits T).