torbera

turbera (es), peat bog (en)
f
Geobotànica

Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles.

El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera. N'existeixen dos tipus principals: la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients. Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i humit, com la zona de la taigà. Als Pirineus són abundants les torberes baixes anomenades molleres . Fins a èpoques històriques, les torberes eren molt abundants a l’Europa humida, però en l’actualitat n'hi ha poques a causa de l’acció de l’home.