Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable. El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa. La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode. Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega. El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió, etc; constitueix, a més, la base d’altres tubs ideats posteriorment (tètrode, pèntode, etc), més perfeccionats. El tríode també pot funcionar com a oscil·lador, modulador, detector, etc. Actualment ha caigut en desús a causa del desenvolupament dels transistors.
m
Electrònica i informàtica