La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana. La seva coloració és molt variable, segons les varietats; els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig. Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar. La varietat fario és comuna als cursos alts dels rius no contaminats dels Països Catalans, i són molt famoses les del Freser i les de la capçalera del Ter. La truita irisada, de 20-70 cm, fou importada a Europa el 1880 des d’Amèrica del Nord i es distingeix de la comuna per una franja rosada, situada al bell mig dels costats, per unes abundants taquetes negres escampades per tot el cos i per 7 o 8 grans taques blavoses espaiades i amb reflexos. És menys exigent quant a temperatura, oxigenació, puresa de les aigües, nodriment, etc, menys vulnerable a les malalties i creix més ràpidament, per la qual cosa és molt criada actualment en vivers, ja que no ha reeixit als rius, i es ven tot l’any als mercats. La carn d’ambdós gèneres és molt bona (18% de pròtids i 3% de lípids), si bé ho és més la de la comuna, i per això és objecte d’activa pesca. Es prepara sencera, fregida amb oli o mantega, i hom l’acompanya amb llimona, ametlles, salses, pernil, etc.
f
Ictiologia
Truita comuna
Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.