Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való (a mitjan segle XII), de caràcter religiós o cronístic. El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia. Cal destacar els Sonnet Lidjwès (1622) i els pasquèyes (pasquins), poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local. Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets (Li voyadje di Tchaudfontaine, 1757, per exemple). La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara N. Simonon (1774-1847), F. Bailleux (1817-66) i N. Defrêcheux (1825-74). Aquesta renovació fou deguda, en bona part, a la creació de la Société de Littérature Wallonne el 1856 (la gran activitat de la qual es manté actualment). Alhora sorgiren també escriptors d’altres regions, com Namur i Hainaut. Al final del segle destaquen el poeta H. Simon (1856-1939) i el dramaturg E. Remouchamps (1836-1900). Durant el segle XX la literatura en való ha assolit un gran desenvolupament. L’interès pels estudis gramaticals i textuals en els diferents dialectes ha contribuït en gran mesura a aquest conreu en llengua vernacla. Existeixen diverses societats i centres filials a diverses ciutats. Entre els escriptors més destacats cal citar els prosistes H. Petrez, d’Hainaut, J. Calzet, de Namur, L. Mahy (mort el 1965) i L. Maret (1896), els poetes J. Guillaume (1918), F. Dewandelaer (1909-52), W. Bal (1916), E. Gilliard (1928), etc., i els dramaturgs F. Roland, G. Charles (1901) i F. Masset.
f
Literatura